ESTIL DIRECTE i ESTIL INDIRECTE
L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge que no actua com a narrador.
En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge diu o pensa.
Característiques:
ESTIL DIRECTE |
- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.
- Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del personatge.
- Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden utilitzar en el seu lloc).
- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…
|
ESTIL INDIRECTE |
2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots d’enllaç (que, si, on, per què…).
3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…
|
ESTIL DIRECTE
La mare em va dir:
- Fas cara de cansat.
I jo vaig respondre:
- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.
- Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.
- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el llit – vaig replicar.
ESTIL INDIRECTE
La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre que sí, que fins i tot pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el llit.
Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte
edu365.cat/muds/catala/directe_indirecte
edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/index.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada