dijous, 9 d’octubre del 2014

Temes per estudiar del 1r examen de 4tC/1a avaluació

Temes per estudiar per al 1r examen de 4tC/1a avaluació

WEERAS

De la U1 – ANIVERSARI:
          -Resumir el conte    _Què és Mequinensa?
         
           Vocabulari:
         -camallades          -tamborinada   - llaüt     - doll      -tupí    -esfereir
         -mortalera            -aniversari

U1 -  Parlem del text. La narrativa. El conte:
                     -Definició de conte
                     -Estructura del conte

Del BLOG: de la diapositiva “La narrativa”:
                    -Elements de la narrativa: personatges, accions, temps, narrador Estil Directe i Indirecte

-Passar un text d'Estil Directe a Indirecte o viceversa

Temes per estudiar del 1r examen de 4tC/1a avaluació

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Estil directe i indirecte: teoria i exercici

ESTIL DIRECTE i ESTIL INDIRECTE

L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’un personatge que no actua com a narrador.

En l’estil indirecte, el narrador reprodueix amb les seves paraules allò que un personatge diu o pensa.


Característiques:




ESTIL DIRECTE
  1. Les intervencions dels interlocutors s’escriuen en línies diferents.
  2. Les paraules dels personatges queden separades dels comentaris o explicacions del narrador amb guionets; s’inclouen mitjançantverbs introductoris: dir, contestar, replicar, negar, afirmar, exclamar…
  3. S’hi empren uns signes de puntuació determinats:
- El guió per a la introducció i el tancament dels parlaments (paraules dels diàlegs) i dels incisos o intervencions del narrador.

- Els dos punts: després del verb introductori i abans del parlament del personatge.

- Les cometes tenen una funció similar a la del guió (és adir, es poden utilitzar en el seu lloc).

- Signes d’interrogació i admiració per a transmetre l’actitud…





ESTIL INDIRECTE
  1. No hi ha separació entre les paraules del narrador i les dels personatges. I aquestes no s’escriuen en línies diferents.

2. S’empren també verbs introductoris, però a continuació hi apareixen mots d’enllaç (que, si, on, per què…).

3. L’autor introdueix modificacions en la persona gramatical, els temps verbals, alguns adverbis…


ESTIL DIRECTE

La mare em va dir:
- Fas cara de cansat.
I jo vaig respondre:
- Anit no vaig poder dormir per culpa del soroll.
Vas escoltar la nostra discussió d'anit?- preguntà la mare, preocupada.
- I tant! Crec que la van escoltar fins i tot els veïns. La propera vegada us fiqueu dins el llit  vaig replicar.


ESTIL INDIRECTE



La mare em va dir que feia cara de cansat. Jo li vaig contestar que no havia pogut dormir durant la nit per culpa del soroll. Ella em va preguntar si havia escoltat la seva discussió. Jo li vaig respondre que síque fins i tot pensava que també l'havien escoltat els veïns i li vaig proposar que una altra vegada es posessin dins el llit.

Teoria: Estil Directe i Estil Indirecte

edu365.cat/muds/catala/directe_indirecte

edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/contes/index.htm


diumenge, 5 d’octubre del 2014

Dràcula, de Bram Stocker


El text que us presentem és un fragment del diari de Jonathan Harver, representant d’una agència immobiliària londinenca, que viatja a Transilvània, al castell del comte Dràcula, per tancar el negoci de compra d’una propietat a Londres. El foraster arriba a la porta del castell:

Vaig restar en silenci sense moure’m, perquè no sabia què fer. No es veia cap mena de campana ni de picaporta i no semblava pas que la meva veu pogués penetrar per aquells murs inhòspits i aquelles tenebroses finestres. El temps que vaig haver d’esperar em semblà interminable; sentia com si totes les meves pors i els meus dubtes s’abraonessin sobre meu. En quina mena de lloc m’havia ficat? Entre quina mena de gent? En quin tipus d’aventura m’havia embarcat? Era aquest un incident habitual en la vida de l’escrivent d’un procurador enviat per explicar l’adquisició d’una propietat a Londres a un estranger? Escrivent d’un procurador! A Mina no li hauria agradat. Més ben dit, procurador, perquè tot just abans de marxar de Londres rebia la notícia que m’havien aprovat l’examen; de manera que ara ja sóc un procurador de debò. Vaig començar a fregar-me els ulls i a pessigar-me per veure si estava despert. Tot em semblava un terrible malson i esperava que, d’un moment a l’altre, em despertaria de sobte a casa, amb la llum de l’albada travessant els vidres, com ho havia sentit de vegades l’endemà d’un dia de treball excessiu. Però el meu cos responia a la prova dels pessics i els meus ulls no es deixaven pas enganyar. Realment, estava despert i al bell mig dels Càrpats. Tot el que podia fer era tenir paciència i esperar l’albada.
Just en el moment que havia arribat en aquesta conclusió, vaig sentir darrera de la gran porta unes petjades feixugues que s’apropaven, i vaig veure a través de les escletxes la resplendor d’una llum que s’acostava. Després fou el soroll de cadenes i el grinyol de feixucs forrellats que s’obrien i la clau girà amb un fort escarritx, pel llarg desús, i la porta gran s’obrí cap endins lentament.

Al llindar aparegué un home vell molt alt, ben afaitat, tret d’un llarg bigoti blanc, vestit de negre de cap a peus, sense cap mena de color enlloc. A les mans hi duia una antiga llàntia d’argent, en la qual la flama cremava sense cap mena de protecció, projectant llargues ombres tremoloses a causa del corrent d’aire que entrava per la porta oberta. L’home vell em féu passar, amb un gest cortès de la seva mà dreta, tot dient en un excel·lent anglès, però amb una estranya entonació:
-Benvingut a casa meva! Entreu lliurement i per pròpia voluntat!
No féu ni un pas per dirigir-se cap a mi, sinó que restà immòbil com una estàtua, com si el gest de benvinguda l’hagués petrificat. No obstant això, tan bon punt vaig traspassar el llindar, avançà impulsivament i, aixecant la mà, agafà la meva amb una força tal que em féu encongir; aquesta sensació s’accentuà pel fet que era freda com el glaç i més aviat semblava la mà d’un mort que no pas la d’un home viu. (p. 23-25)

1. Feu un breu resum de l’escena descrita en aquest fragment:
_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________
2. Descriviu el lloc on se situa l’acció:
_________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________

3. Subratlleu en el text els elements que ajuden a crear el clima de misteri (els noms, els adjectius, les expressions...).

4. La salutació del comte Dràcula resulta molt inquietant. Llegiu amb l’entonació adequada aquesta frase:
Benvingut a casa meva! Entreu lliurement i per pròpia voluntat!

Creieu que es tracta d’una salutació afectuosa? Raoneu la resposta.


5.  Les creences sobre l’existència de vampirs, i també la llegenda basada en les atrocitats d’un governant de Transilvània del segle xv anomenat Vlad Dràcula IV, han provocat la creació del mite del comte Dràcula:


Busqueu informació sobre l’existència d’aquest personatge històric i expliqueu breument els trets més rellevants de la seva biografia:
___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

__________________________________________________________________


Quines característiques s'atribueixen als vampirs?
___________________________________________________________________


___________________________________________________________________