Verbs irregulars (Teoria i exercicis)

Verbs irregulars (Teoria)

VERBS IRREGULARS: No segueixen els models regulars de les conjugacions

Conjugació
1a (-AR)

Verbs modals CANTAR

Verbs irregulars   Estar / Anar

Observacions  És l’única conjugació que permet la creació de nous verbs.

Conjugació
2a (-ER / -RE)

Verbs modals TÉMER
                      PERDRE

La majoria de verbs són irregulars.

Observacions   Els verbs DIR i DUR pertanyen la segona conjugació.

Conjugació
3a (-IR)
Verbs modals DORMIR

                       SERVIR (incoatius)
Només són irregulars alguns verbs.
Observacions  La major part dels verbs són incoatius. LLUIR té un significat diferent si es conjuga seguint el model incoatiu o no.

Irregularitats de la primera conjugació
Els verbs de la primera conjugació acaben en –ar i segueixen el model cantar. La major part de verbs de la primera conjugació són regulars.

1.IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES
Canvis en la consonant:

+a, o, u         +e, i
c…………… qu          trenco ……….. trenquem
ç …………… c           caça …………… cacem
g…………… gu          pego ………….  pegueu
j …………… g            raja…………. ragem
gu  ………    gü           enaigua ……..  enaigüem
qu  ………   qü           adequa …….  adeqüem

Dièresi:
Porten dièresi algunes formes del  canviï, canviïs, canvia, canviï, present de subjuntiu i de l’imperatiu canviem, canvieu, canviïn dels verbs acabats en:  –ear, -iar,-oar, -uar.

2. IRREGULARITATS LEXEMÀTIQUES
Els únics verbs de la 1a conjugació amb irregularitats lexemàtiques són els verbs anar i estar.
- El verb ANAR presenta diverses arrels:vaig / anava.
- El verb ESTAR presenta irregularitats en la 1a persona del present d’indicatiu (estic) i en les altres formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués…

Irregularitats de la segona conjugació
Els verbs de la segona conjugació acaben en –er o –re i segueixen respectivament els models témer o perdre.
La major part de verbs de la segona conjugació són irregulars.
Els verbs DIR i DUR també pertanyen a la segona conjugació.

1. IRREGULARITATS  ORTOGRÀFIQUES
Canvis en la vocal del lexema:
Els verbs jeure, néixer i treure alternen la vocal a/e en tot el paradigma verbal.
Norma:
-si és tònica …………. e: jec, jeus, jeu, neixi, neixis, neixi.
- si és àtona ………….. a: jaiem, jaieu, naixem, naixeu.

Els verbs poder i voler s’escriuen amb o tret de:
a) la 1a persona del present d’indicatiu: puc, vull
b) les formes del present de subjuntiu: pugui, vulguis, puguem, vulguem, pugueu, vulgueu.
c) les formes de l’imperatiu: puguis, vulgues.

2. IRREGULARITATS  LEXEMÀTIQUES
Un conjunt important de verbs de la segona conjugació presenta irregularitats en el lexema. Mentre que els verbs regulars es conjuguen amb un sol lexema vàlid per a tota la conjugació (cant-, perd-, tem-, dorm-), aquests verbs presenten més d’un lexema. Per exemple, el verb vendre es conjuga amb tres lexemes: venc-, vend-, ven-.

Aquests verbs amb irregularitats lexemàtiques es classifiquen en tres grups. Cal saber els lexemes que presenta cada grup i els temps amb què es conjuga cada lexema.

lr GRUP. Verbs acabats en:
-      NDRE: aprendre, atendre, comprendre, desprendre, distendre, encendre, entendre.
-      LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, condoldre’s, moldre, resoldre
-      LER: equivaler, prevaler, valer, voler, soler.
Exemples:1a p. present d’indicatiu: venc / Passat simple d’indicatiu:  venguí/ Futur: vendré/ Condicional: vendries/ Imperfet d’indicatiu:  venia/ Gerundi: venent / Imperatiu: aprèn.

2n GRUP. Verbs acabats en:
-ÈIXER: aparèixer, comparèixer, conèixer, desconèixer, reconèixer, reaparèixer.

Exemples:
1a p. present d’indicatiu: conec / Passat simple d’indicatiu: coneguí / Present de subjuntiu: conegui / Imperfet de subjuntiu: conegués / Imperatiu: conegui, coneguem, coneguin / Infinitiu: conèixer / Present d’indicatiu: coneixes / Gerundi: coneixent / Imperfet d’indicatiu: coneixia / Futur: coneixeré / Condicional: coneixeria / Imperatiu: coneix, coneixeu.

3r GRUP. Verbs que contenen diftong:
Aquests verbs es classifiquen en tres grups segons com es modifica la u del lexema:
-u —- v: beure, deure, escriure, moure, ploure, viure, reviure, prescriure…
-u —- i: caure, creure, jeure, lleure, seure, treure, veure, escaure…

Exemples:
1a p. present d’indicatiu: crec, bec, cloc / Passat simple d’indicatiu: beguí, creguí /  Present de subjuntiu: begui, cregui… / Imperfet de subjuntiu: begués, cregués,  / Imperatiu: clogui, cloguem / Imperfet d’indicatiu: bevia, bevies…; creia, creies…; cloïa, cloïes… / Present d’indicatiu (4 i 5): bevem,  beveu…; creiem, creieu…; cloem, cloeu… / Gerundi: bevent, creient, cloent / Present d’indicatiu (2 i 3): beus, beu, creus, creu, clous, clou / Futur: beuré / Condicional: creuria / Imperatiu (2): beu, creu, clou / Infinitiu: beure, creure, cloure.


Irregularitats de la tercera conjugació
Els verbs de la tercera conjugació acaben en -ir i es conjuguen seguint dos models:
dormir (pur) o  servir (incoatiu).
Els verbs que segueixen el model dormir presenten el mateix lexema en tots els temps i persones: dorm-o, dorm-iré.
Els verbs incoatius, que segueixen el model servir, presenten l’increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.

Present d’indicatiu
Jo serveixo
Tu serveixes
Ell/a serveix
Nosaltres servim
Vosaltres serviu
Ells/es serveixen

Present de subjuntiu
Jo serveixi
Tu serveixis
Ell/a serveixi
Nosaltres servim
Vosaltres serviu
Ells/es serveixin

Imperatiu
 Serveix tu
Serveixi ell/a
Servim nosaltres
Serviu vosaltres
Serveixin ells/es

No són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir, munyir, grunyir, tossir…

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES
Canvis en la vocal
Els verbs sortir, tossir, cosir,  collir i escopir alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal:
Norma:
* si és tònica —- u
* si és àtona —– o
surto       tussi
surts        tussis      tus
surt         tussi       tussi
sortim     tossim    tossim
sortiu       tossiu     tossiu
surten       tussin     tussin
sortia, cosiré, cosint…

Dièresi
Els verbs acabats en vocal + ir com agrair, conduir, traduir, construir… porten dièresi tot seguint les normes:
 - s’accentua quan les normes ho permeten: conduírem
- es posa dièresi quan les normes no permeten accentuar: conduïa.
- Excepcions: No porten dièresi l’infinitiu, el gerundi, el futur i el condicional!
conduïa  tradueixi  construí
conduïes tradueixis construïres
conduïa  tradueixi  construí
conduíem traduïm  construírem
conduíeu  traduïu   construíreu
conduïen  tradueixin construïren

/llenguainstitutvalles

Verbs irregulars (Teoria i exercicis)